Fa fred, oi? És normal, és febrer!! però també és Sant Valentí, tí, tin, és clar. No sé perquè les persones ens entossudim a fer coses especials pels dies assenyalats, al fi i al cap, no hi ha res menys especial que celebrar qualsevol cosa un dia on tothom fa el mateix per obligació.
Ni el món ni les emocions canvien perquè sigui dia 8 o sigui dia 10. Segueixen existint les persones que tenen parella, les que estan solteres i les que tenen un estat de “és complicat” (és a dir, les que tenen relacions informals). Però en dies així, se celebri o no, es tendeix a veure tan sols un dels grups, el dels aparellats; els veus per tot arreu i et comencen a fer por com els gremlins a partir de les 12 de la nit. Però com diu aquella dita “no es oro todo lo que reluce” perquè els que tenen parella, tenen la pressió de fer alguna cosa “especial” per passar el dia i per demostrar a l’altre que li importa.. o que li importa tres pepinos! Es crea un joc d’expectatives difícil de satisfer. Un segurament es decepcionarà per esperar quelcom que l’altre no li pot donar i l’altre es desil·lusionarà al veure que mai podrà donar suficient per satisfer a l’altre, però això amb un somriure a la cara perquè en un dia com aquest s’ha d’estar feliç per força! Així que si no tens ganes de riure, posa’t un esparadrap a les comissures de la boca i si no tens ganes de ser romàntica, fes ullets i agafa la maneta per si de cas, no sigui que després t’emportis una bronca d’aquelles que duren hores i que et fan perdre tota l’energia, vaja, com la resta dels dies de l’any però amb l’agreujant de què avui, ha de ser “especial”. Ara, que si el que vols és ventilar a la parella, aquests dies són ideals, perquè sempre pots al·legar un, no sóc prou per tu, et mereixes algú millor i au, bon vent i barca nova (i així de pas t’estalvies comprar bombons en forma de cor i un sopar ultra car a un restaurant amb poca llum i poca conversa).
D’altre banda, molts solters volen oblidar que un dia com aquest existeix i es dediquen a injuriar a les parelles que es mostren afectuoses i enamorades (jo no sóc pas una d’elles, eh, no us ho penseu pas!) però ja diuen que ningú està content amb el que té i tothom vol el que li manca sense pensar el que realment comporta, així que solters i solteres, no desitgeu tant canviar el vostre estat que encara es farà realitat i acabareu jugant al joc de les expectatives frustradores. Però no tots els solters són així ni es dediquen a la blasfèmia, n’hi ha que estan contents i satisfets d’estar sols, perquè així ho han escollit, perquè la solteria no és un pecat, ni una tara, és una opció pel qui no es conforma, pel qui no es deixa endur per la inèrcia ni la pressió social i el més important, pel qui per davant de tot s’estima a si mateix.
Però per ser justa, també he de parlar dels que viuen al planeta piruleta, dels que estan enamorats fins al moll de l’os, dels que són tant feliços que caminen pels carrers sense notar que els peus se’ls estan a punt de glaçar, aquests que no tenen mai cap mena de conflicte perquè son l’un fet per l’altre i no hi ha cap expectativa que no sigui més que superada, tampoc s’enganyen a si mateixos ni s’obliguen a fer res que no vulguin. Per ells, un dia assenyalat no suposa cap pressió, ans el contrari, el disfruten segon a segon. Ja està, ja els he anomenat. Si existiu nois, les meves sinceres felicitacions.
És molt evident dir que tots som diferents i que tots vivim els dies i les situacions de forma diferent, però no creieu que sense les dates “especials”, tots plegats viuríem més tranquils? L’afecte i l’amor es pot demostrar cada dia de l’any, es pot ser romàntic un 17 de febrer i es pot fer un dinar familiar un 3 de desembre. Sorprenguem-nos a qualsevol moment, tinguem detalls a qualsevol hora i estimem-nos a cada segon.
sildesilvia 